Urbanisme: els eixamples
En la trama urbana els eixamples es distingeixen sempre del clos antic pel traçat geomètric i ortogonal (encara que hi ha alguns plans radials, inspirats en les reformes de Haussmann a París, com el de Palma, a Mallorca). El predomini d’aquesta estructura ortogonal és provocat, bàsicament, per la senzillesa del disseny i pel desig de facilitar la parcel·lació i venda dels terrenys. A més, s’ha de considerar la influència dels models que aleshores s’aplicaven àmpliament als Estats Units i a Europa.
Els projectes inicials de l’eixample foren modificats posteriorment d’acord amb els interessos dels propietaris del sòl. Tant l’eixample de Madrid (de Carlos María de Castro) com el de Barcelona (d’Ildefons Cerdà) preveien l’existència d’espais amplis dedicats a jardí, com també alçàries poc elevades (tres plantes com a màxim). Això no obstant, en un i altre cas modificacions posteriors suprimiren els límits d’alçària, i també varen desaparèixer gran part dels parcs públics prevists.
(H. Capel, modificat)
- A quina part de la trama urbana fa referència el text?
- Quines són les característiques de la seva d’estructura i quina és la seva función predominant?
