Tractat de Roma

El 25 de març de 1957 se signaren a Roma dos tractats que donaven pas a l’existència de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i a la Comunitat de l’Energia Atòmica (EURATOM). Els que signaren l’històric acord foren França, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal d’Alemanya. La ratificació del tractat de Roma a càrrec dels parlaments va tenir lloc als mesos següents, i el tractat va entrar en vigor l’1 de gener de 1958.

El tractat que instituïa la CEE afirmava al preàmbul que els Estats signants estaven «determinats a establir els fonaments d’una unió sense fissures més estreta entre els països europeus». Així quedava clarament afirmat l’objectiu polític d’integració progressiva entre els diversos països membres. En la pràctica, el que es va crear bàsicament fou una unió duanera. Per això la CEE fou coneguda popularment com el «Merca  Comú». Es va acordar un procés transitori de dotze anys per al desarmament aranzelari total entre els països membres. Atès l’èxit econòmic que va produir la major fluïdesa dels intercanvis comercials, el termini transitori es va escurçar, i l’1 de juliol de 1968 es varen suprimir tots els aranzels interns entre els Estats comunitaris. Al mateix temps es va adoptar un Aranzel Duaner Comú per a tots els productes procedents de tercers països.

Aquest mercat comú afectava en realitat exclusivament la lliure circulació de béns. El lliure moviment de persones, capitals i serveis va seguir patint limitacions importants. En realitat caldrà esperar l’Acta Única de 1987 perquè es doni l’impuls definitiu que produeix que el 1992 s’estableixi un mercat unificat.

A quin procés d’integració supranacional fa referència el text?
Quines han estat les fases essencials d’aquest procés?