La xarxa ferroviària espanyola
La construcció dels ferrocarrils espanyols va ser tardana, però prou ràpida, ja que entre 1848, any en què s’inaugurà la primera línia, i 1890, data en què es pot donar per conclosa la construcció de les grans línies, va quedar pràcticament configurat l’esquema general de la xarxa principal. L’ample de via no era homogeni i variava fins i tot en ferrocarrils que confluïen a una mateixa ciutat. Durant tota la fase intensiva de construcció de la xarxa mai no va existir un pla general de ferrocarrils, i únicament algunes línies varen gaudir de la condició de prioritàries i es pogueren acollir a subvencions estatals. La selecció i declaració de les línies preferents es va caracteritzar per constants canvis de criteri, fet que provocà que es construïssin línies llargues i sinuoses i sovint amb traçats poc racionals des d’un punt de vista geogràfic. [...]
Amb l’entrada en funcionament el 1992 del ferrocarril Alta Velocidad Española (AVE) entre Madrid i Sevilla, Espanya va entrar a l’era de la gran velocitat ferroviària. Amb això es va fer una passa fonamental per superar el fracàs històric del ferrocarril espanyol. La inauguració de l’AVE suscità una viva polèmica, ja que era una línia sense continuïtat amb la xarxa europea, o hi havia altres itineraris amb major demanda potencial (Madrid Saragossa-Barcelona) i era necessari millorar la xarxa de ferrocarrils convencionals, antiquada i poc eficient. No obstant això, des de la inauguració l’AVE s’ha caracteritzat per l’eficiència, un bon nivell d’utilització i per uns resultats positius d’explotació.
(J. Font; R. Majoral, modificat)
1. Quines característiques ha mostrat històricament la xarxa ferroviària principal espanyola?
2. Què caracteritza la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat?
